Estambul, ciudad intensa

Estambul, ciudad intensa

Conec Sodepau desde 2004 quan vaig fer un viatge al Marroc de dues setmanes i va ser una experiència inolvidable. Estambul era una de les ciutats que volia visitar i em venia molt de gust fer-ho de la mà de Sodepau. Perquè aquests tipus de viatges t'ensenyen a mirar d'una altra manera la realitat d'un pais.

Aquest viatge ha representat per mi un primer contacte amb la realitat kurda i turca, en una setmana tan especial com la de cap d'any. El barri on ens vam allotjar es diu Beyoglu, es un barri de minories etniques que està molt a prop del centre d'oci, cultural, bars, botigues.. Una zona en que et dona la sensació d'estar com en qualsevol altra ciutat europea.

Durant el viatge vam poder intercanviar converses de diferents perspectives. Una de les coses que es va fer més patent durant tot el viatge va ser que Turquia és una i indivisible. Em vaig assabentar llavors que molts partits polítics estan ilegalitzats pel codi penal pel sol fet de defensar una minoria cultural.

Lo mejor, las personas que nos hemos ido encontrando
por el camino y su gran hospitalidad.Visita a la Asociación de Derechos Humanos

Una de les visites que vam fer i que més em van impressionar va ser a l'Associació de Drets Humans de Turquia. Desde l'any 1985 al Kurdistan han mort 45.000 persones i han estat arrasats 3.500 pobles. Aquesta associació treballa per defensar els drets humans i lleis racistes de totes les minories de Turquia. Els nois amb els que vam parlar són kurds i per tant viuen en primera linea aquestes violacions dels drets humans. La seva valoració va ser que Turquia està molt lluny de complir amb els drets humans. Van parlar d'opressió, detencions, tortures i assassinats, pel sol fet de pertànyer a grups il·legalitzats (Pkk, Partit de Treballadors Kurds). Actualment a Turquia hi ha aproximadament 18.000 presos polítics. Turquia té una Constitució creada arrel d'un cop d'Estat l'any 1980, i per sobre dels partits polítics hi ha el poder omnipresent de l'Èxercit.
Aquesta associació tracta questions legals, de la pau, de la dona, de la infància, de la transexualitat, del lliure pensament i contra la discrimació etnica, fan denuncies socials, sensibilització... i pateix repressió perque defensen els drets humans. 13 dirigents i membres de l'associcaió han estat assassinats i molts altres detinguts. Les seves expectatives es que es pugui solucionar tota aquesta problemàtica a través de mitjans pacífics. La majoria volen viure amb els turcs de forma fraternal, però des del reconeixement dels seus drets.

En una altra visita, al Centre Cultural Mesopotamia, ens vam poder apropar una mica més a la realitat dels kurds a Turquia. Actualment continuen els bombardejos contra la guerrilla kurda del PKK, al sud-est del pais, però qui més en pateix les conseqüències és la població civil. Molts pobles han estat arrasats i la població es desplaça a Istanbul i altres ciutats de l'oest del país on viuen en condicions de pobresa i són discriminats per a l'hora d'accedir als llocs de treball. Des de fa més de 10 anys creix entre els empresaris la ideologia ultradretana que presenta els kurds com enemics.
D'altra banda s'han intensificat els controls policials contra els kurds, i paral·lelament creix l'animadversió social cap al poble kurd, que es alimentada per l'Estat. Tot i així sembla ser que s'estan creant ponts de comunicació entre les mares de la pau kurdes i mares turques, les quals busquen solucions pacífiques al problema kurd.

Al Centre Cultural de Mesopotamia, lluiten per preservar i difundir la cultura kurda, a traves de llibres, música i cine, però no ho tenen gens fàcil. No reben recolzament del govern, hi ha una manca de reconeixement de la cultura kurda, la paraula Kurdistan està prohibida i en public s'utilitza la paraula EST. Hi ha una "assimilació" forçosa per la qual molta gent kurda no coneix el seu idioma ni la seva cultura o fins i tot nega el seu origen per poder prosperar socialment.


A banda de tota la intensitat del viatge que ens va aproximar a la realitat kurda, turca, social i política a través de diferents perspectives, també vam fer un gran recorregut en que vam poder passejar per diferents zones d'Estanbul. Passant pel barri de Beyoglu on ens allotjavem, la visita a la Torre Galata, vam visitar una esglèsia catòlica, una sinagoga i un inumerable grup de mesquites repartides per tot arreu, a destacar la Mezquita Azul , i impossible no nomenar, el cant a l'oració... profund i paral·litzant....també el mercat de les espècies, la plaça Tacsim, el barri Fathi de fonamentalistes, el Balat Fener de minories gruegues i jueves. El creuer pel Bosfor, fins l'entrada al Mar Negre, els banys turcs....

dos grandes compañeros de viaje

D'aquest viatge m'emporto l'amabilitat amb la que ens van tractar totes les persones que vam conèixer de totes les ideologies i origens, la generositat i l'hospitalitat de tots els que ens vam creuar pel camí, el companyerisme de dos grans companys de viatge, i les ganes de tornar algun dia i conèixer el Kurdistan...

Los detalles: Estambul nevado, las sonrisas de los amigos kurdos del centro
cultural mesopotamia, el bar de madera de la planta septima de un edificio de por allí.

El recuerdo especial: para el chico que nos invitó las últimas mañanas a sus deliciosas pastas,
su té y su café turco en una pequeña pasteleria al lado del hotel y
a quién le debo llevar una pasta rellena de crema...

Per acabar, el Sergi i jo vam participar en un programa de ràdio sobre viatges solidaris, aquí està el link, jo crec que en breu penjaran l'entrevista. Coneix món