domingo, 27 de junio de 2010

Jocs de nens, converses d'adults, riures que sortien de l'ànima, peregrinatge interminable sota el so de l'islam, per camins sense sender, sense aigua i amb un sol justicier. Històries de por i de desamor sota la lluna plena. Les plantes dels peus sobre la gespa matinera. Salutació al sol i meditació en uns dies en que la flama de Sant Joan cremava els nostres cors mentres l'imponent Canigó ens mirava de lluny acompanyat pel seu confident, el vent.