domingo, 27 de junio de 2010

Jocs de nens, converses d'adults, riures que sortien de l'ànima, peregrinatge interminable sota el so de l'islam, per camins sense sender, sense aigua i amb un sol justicier. Històries de por i de desamor sota la lluna plena. Les plantes dels peus sobre la gespa matinera. Salutació al sol i meditació en uns dies en que la flama de Sant Joan cremava els nostres cors mentres l'imponent Canigó ens mirava de lluny acompanyat pel seu confident, el vent.

No hay comentarios: